|
|
|
Ràdio Illa Formentera va ser creada a principis del curs escolar de 1986 i inaugurada oficialment el 3 de desembre d'aquell any. Els seus inicis van ser com a ràdio del Col•legi Públic de Sant Francesc. L'equip emissor i el seu primer estudi es van muntar a la planta pis de l'edifici del vell Ajuntament, a la plaça de la Constitució de Sant Francesc Xavier.
L'emissor, de 15 watts de potència, va ser fabricat per Enrique García, tècnic de l'Ajuntament. Joan Garau i Carmelo Convalia van ser els altres dos cofundadors; el primer era professor d'Educació Compensatòria al col•legi de Sant Francesc, i el segon, professor de l'Aliança Francesa i corresponsal de Ràdio Eivissa SER, a Formentera. L'Ajuntament de Formentera va facilitar el local per a l'activitat.
La programació es va anar completant, a poc a poc, amb espais on els joves de l'illa eren els protagonistes, en realitzar programes i ser el principal segment d'audiència. L'organització era assembleària i una coordinadora de programació s'encarregava de fer-la complir. A finals dels vuitanta, Ràdio Illa va deixar de ser estrictament escolar per convertir-se en el primer mitjà de comunicació produït i realitzat a l'illa, sense cap dependència exterior.
A l’inici dels noranta la programació es va anar ampliant amb informatius, programes culturals, debats, i una àmplia i diversa programació musical, on tenien cabuda tots els estils.
Entre els programes de major audiència cal esmentar, “S' Axadamplada”, dedicat a la cultura popular de Formentera, que a les poques setmanes d'emissió es va convertir en líder.
A la primera època, Ràdio Illa es va finançar gràcies a l'organització de festes en les quals col•laboraven desinteressadament establiments comercials, músics d'Eivissa i de Formentera, així com ràdios comercials d'Eivissa que fins i tot van regalar material. Nombroses persones, a títol individual, també van col•laborar econòmicament. Per donar cobertura organitzativa a la ràdio, aquesta es va incloure en els estatuts de l'Associació Sa Miranda que llavors facilitava el senyal de TV3 a l'illa.
A mitjan anys noranta la ràdio de Formentera va passar a ser controlada pel Patronat Municipal de Cultura de Formentera, com a conseqüència del cansament acumulat pels fundadors, que es van anar desvinculant del mitjà per manca d'inversions públiques que garantissin la seva continuïtat. Finalment, l'Ajuntament va ajudar l'emissora i va arribar a comprar equips més dignes i de major potència que els originals. Paral•lelament, va començar a tramitar, davant la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions del Govern Balear, la legalització de Ràdio Illa com a emissora d'FM de titularitat municipal, a través del Patronat de Cultura. En aquell moment, es van anar implicant altres persones en aquest mitjà, com José Luis Ribas i José Ignacio Monje, entre d'altres.
En aquesta segona època es va mantenir la mateixa línia de programació. Pels seus estudis van passar artistes, periodistes, polítics i ciutadans de tots els sectors i nacionalitats. La ràdio va cobrir partits de futbol de la S.E. Formentera, esdeveniments esportius en directe, festes patronals, campanyes electorals; va organitzar debats i es va convertir en el mitjà de comunicació natural de l'illa, amb una acceptable audiència.
Per manca de recursos econòmics l'activitat de la ràdio va ser cada vegada més irregular, fins que a finals dels noranta deixa d'emetre temporalment.
El 7 de setembre de 2000, el Govern Balear autoritza provisionalment la ràdio al 107,9 de la freqüència modulada però no serà fins el 25 de juny de 2004 que atorga la concessió definitiva. És durant el govern municipal de la COP (1999-2003) quan es dóna el pas per a la seva professionalització; és quan l'equip de govern crea el Patronat Municipal de Mitjans de Comunicació, el president del qual, el regidor Felip Portas, contracta a Kate Weham com a coordinadora de la ràdio, que fa funcions de periodista. També renova els equips d'emissió i els adapta a la norma marcada per la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions. El darrer any, l'estudi de la ràdio és traslladat a la planta pis de l'edifici polivalent del Consell d'Eivissa i Formentera, a Sant Francesc Xavier. La producció pròpia es centra en un magazine al matí, programes informatius a última hora del matí i música la resta del dia.
Durant els quatre anys següents, amb un govern del PP-GUIF-PREF, a l'Ajuntament es posa fi a la producció de programes i només s’emet música les 24 hores.
El 2006, un grup de professionals de la informació de Formentera, juntament amb alguns membres fundadors de Ràdio Illa, comencen a treballar per tornar a recuperar l'activitat de l'emissora. D'aquesta manera, neix l'Associació Cultural Audiovisual de Formentera, amb Josep Lluís Ribas com a president. La directiva de la ràdio acorda nomenar Jordi Peñaranda director.
En aquell moment, l'Ajuntament ja havia construït el Centre Social és Molí, a la planta pis del qual s’ubiquen els estudis definitius de la ràdio municipal. L'Ajuntament cedeix l'ús d'aquest espai a l'esmentada associació i els seus membres elaboren un projecte de gestió i de programació per a l'emissora, entenent-la com un mitjà públic de comunicació social i oferint paral•lelament una activitat de Taller de Ràdio al Casal de Joves.
ACAF signa el març de 2008 un conveni amb el Consell Insular de Formentera pel qual assumeix la gestió de l'emissora municipal amb la idea d'oferir un servei de comunicació públic professionalitzat i adaptat a les noves tecnologies. |
|
| |
|
|
